Sóc de Barcelona, parlo àrab i vaig estar una setmana fent de voluntària al camp de Katsikas, a la regió de Ioànnina (Grècia, prop de la frontera amb Albània) on hi ha unes 900 persones. Ara hi torno tot l’agost, per fer de traductora de les persones hospitalitzades i de tothom qui ho necessiti.

Si has arribat a aquest blog és perquè em coneixes o tenim amics comuns; ells/elles t’explicaran més coses sobre mi.

 

Aquest blog vol ser:

·  Un punt de recollida d’ajuda per a les persones retingudes als camps de Katsikas.

·  Un altaveu de la realitat a Katsikas des dels meus ulls.

 

I vol servir:

·  per informar a què destino els donatius

·  per explicar com veig la vida als camps

 

Per sumar-t’hi, pots donar-me diners en mà abans del 29 de juliol o fer un ingrés al compte.

 

QUÈ ÉS KATSIKAS i QUÈ HI FARÉ

El camp està gestionat per l’exèrcit, que cobreix les infraestructures més bàsiques (lavabos, dutxes, aigua, reparteix menjar però molt deficitari), però està obert a les ONGs i allà en treballen unes quantes:

Metges sense Fronteres porta la sanitat bàsica del camp i detecta els casos que cal seguir de prop
ACHNUR porta algun tema legal però hi són molt poc
A.I.R.E. (Madrid) també es dedica a temes mèdics i de suport als malalts que han de ser hospitalitzats o tenen visites als hospitals públics grecs
Olvidados (Madrid) toca temes d’educació i gestiona l’escola, els tallers i la dinamització.
Lighthouse (UK) gestiona més temes de necessitats materials: roba, materials per les haimes, estris diaris…

 

Jo ajudo sobretot amb temes mèdics, tant al camp com als hospitals grecs, fent la traducció entre malalt i metge (perquè allà ningú parla àrab). Les ONGs que s’hi dediquen són petites i no tenen pressupost per assumir tota la feina que es necessita. Olvidados em paga una part de l’allotjament.

 

Per això recullo diners, que destinaré a poder fer aquesta feina: a vegades cal pagar transport, el menjar que porten als acompanyants que s’han de quedar als hospitals, estris d’higiene diària pels malalts (els hospitals no en donen).

 

També en destinaré una part a pagar el meu bitllet d’avió: anar-hi a l’agost comporta preus de temporada alta i he hagut de pagar 414 € de bitllet. La setmana que vaig ser-hi al juny va tenir un cost total de 300 € (incloent menjar i allotjament).

 

Al blog aniré penjant fotos i cròniques del que faci, per informar en tot moment en què destino els diners.

 

La meva idea és que jo poso les meves hores i els meus coneixements d’àrab per ajudar aquestes persones, però els diners els posem entre tots, així ho faig juntament amb tothom qui vulgui contribuir-hi.
Jo trepitjant el terreny i vosaltres amb una donació econòmica.

 

 

I, si us plau, que l’ajuda no acabi aquí: el més important és la de pressionar els governs perquè canviï la situació global de totes aquestes persones i, encara més, el conflicte internacional que es juga als seus països. I seguir desencantant a qui encara no és conscient dels mecanismes de tots aquests conflictes.

Advertisements

2 thoughts on “Retorn als camps: vols ser-hi una mica?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s